Back Physiologus Danish Physiologus German Physiologus English Physiologus Spanish Physiologus Basque فیزیولوگوس Persian Fysiologos Finnish Physiologus French Phüsziologosz Hungarian Բարվախոս Armenian
  | |
| Tipus | obra escrita, obra literària i tractat |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | llatí medieval |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Bestiari |
El Physiologus és un text didàctic escrit o compilat en grec per un autor desconegut, a Alexandria; la seva composició ha estat tradicionalment datadat al segle II dC per lectors que veuen paral·lelismes amb escriptures de Climent d'Alexandria, qui sembla que coneixia aquest text.[1] El Physiologus recull descripcions d'animals, ocells, i criatures fantàstiques, de vegades pedres i plantes, amb un clar contingut moral. Cada animal és descrit seguit d'una anècdota de la qual se'n deriven unes qualitats morals i simbòliques de l'animal. Els manuscrits sovint contenen il·lustracions ricament pintats.
El llibre va ser traduït al llatí aproximadament l'any 700, i a Gueez i Siríac, posteriorment ho va ser a moltes llengües europees i d'orient mitjà. Es conserven diverses còpies il·luminades del manuscrit, com el Physiologus de Berna.[2] Va fixar la seva influència sobre les idees del "significat" d'alguns animals a Europa poc després de l'any mil. Va ser el predecessor dels bestiaris. La literatura poètica és plena d'al·lusions que poden ser vinculades amb la tradició del Physiologus; el text també va influir en el simbolisme de l'art eclesiàstic medieval: símbols com el de l'au Fènix renaixent de les seves cendres i el pelicà alimentant els seus fills amb la seva pròpia sang, són dos exemples ben coneguts.